Traductor

diumenge, 23 de març de 2014

GIRONA

MUSICA PER ESCOLTAR
Voltes


L’emplaçament primitiu de Girona se situa a la part més elevada de la ciutat, on es troben la Torre Gironella i la catedral. És una situació estratègica, prop de la confluència de quatre rius, en un petit turó dels darrers contraforts de les Gavarres. El caràcter de plaça forta és justificat de bon començament, atesa la seva situació prop de l’únic pas natural existent entre l’Empordà i la Selva. El recinte romà tenia una forma més o menys triangular, amb vèrtexs a la mateixa Torre Gironella, a la placeta de Sant Feliu i als Quatre Cantons. Es conserven alguns fragments de la muralla romana, i restes de torres quadrangulars de pedra sorrenca. Durant el període visigòtic, la ciutat mantingué la seva posició clau en el curs de la Via Augusta. Aquesta circumstància explica el creixement continuat que experimentava. Extramurs de Girona, apareixen habitacles lligats a edificacions religioses que serien l’origen dels futurs barris o burgs medievals de Sobreportes, Mercadal, Sant Martí Sacosta, Sant Pere de Galligants o el burg de Santa Maria. La dominació musulmana s’inicià vers els anys 714-716, en temps d’Abd al-Aziz, que era successor de Musa. És molt probable que els nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte, pagant el corresponent impost, que solia ésser recaptat per les mateixes autoritats locals indígenes. 

El domini musulmà a Girona
 durà solament uns setanta anys, la qual cosa explica la minsa influència i la manca de restes que atestin la seva presència. D’ençà del lliurament deGirona a Carlemany, la ciutat queda integrada en el sistema organitzador de l’imperi franc








Carrer de Cúndaro (Call Jueu)


al llarg dels segles XIV i XV la ciutat de Girona tenia un nucli de població jueva no gens menyspreable; en els moments de màxima esplendor els jueus havien arribat a ésser uns 300, però els assalts sovintejats que patiren d’ençà del 1392 en reduïren molt el nombre. Per això l’ordre d’expulsió del 1492 no va comportar cap minva significativa per a la demografia gironina, perquè en aquest moment devien quedar-ne uns 50 o 60. Més important devia ésser, en tot cas, la pèrdua econòmica que suposà la seva absència. 














La catedral de Santa Maria és el primer temple de la diòcesi en l’aspecte artístic i monumental, de la mateixa manera que ho és en l’aspecte religiós. S'alça molt per damunt de les cases que l’envolten i això fa que sigui visible de molt lluny








Riu Onyar

La Girona
 vella és formada pel conjunt d’edificis i carrers situats entre l’Onyar i la Torre Gironella. És un sector allargassat que segueix el curs del riu i per l’altra banda és limitat per les muralles antigues. Al centre d’aquest sector hi ha el nucli central de laGirona antiga, format pel recinte de la Força Vella, que tenia un traçat semblant al de la Girona de l’època romana. D’aquest nucli primitiu resten fragments de muralla al pati de l’antiga universitat i també a la plaça de la Catedral. La Força Vella tenia com a límits el carrer de la Força, la plaça de la Catedral i la Torre Gironella. 





Pont de Pedra (Girona)

 L’activitat dels comtes, primer beneficiaris, després hereditaris, entre altres coses, permeté iniciar una activitat constructiva que havia assolit la plenitud a partir de la segona meitat del segle X. Ultra la recuperació de la catedral per al culte cristià, al voltant del mateix temple apareix documentat un conjunt de construccions i habitacles que, recolzats en la muralla nord, sobre la vall de Sant Daniel, constituïren l’anomenat burg de Santa Maria, que s’enfilava en direcció a la Torre Gironella. Pel costat de migdia, l’adquisició del casal comtal per part del bisbe Gotmar III al comte Borrell, motivà la urbanització del sector i de la casa que més endavant seria el palau bisbal. Vers migdia, i extramurs, més enllà del palau vescomtal, es va edificar un altre burg, entre conreus de vinya i oliveres, a redós de Sant Martí Sacosta, la sagrera del qual era utilitzada per als enterraments dels veïns del lloc, habitadors de diverses cases ben documentades. A l’altra riba de l’Onyar, entre els molins fariners i drapers del segle X i XI, s’edifica l’esglesiola de Santa Susanna del Mercadal i apareixen les primeres construccions, seguint preferentment el camí mercader de Girona al Pla de Santa Eugènia i Salt. Vers el N i a la confluència del Ter, l’Onyar i el Galligants, s’expandeix el burg de Sant Feliu, el més important i poblat, per tal com era el lloc de pas obligat de la via Francesca. El monestir de Sant Pere de Galligants, situat a l’entrada de la vall de Sant Daniel, aviat tingué el seu propi veïnatge, el burg de Sant Pere.



divendres, 1 de novembre de 2013

LA SEGARRA

Castell de Montcortès de Segarra


l'Aranyò






Agramunt---Xocolata i Torrons

.....migdiada





dissabte, 26 de gener de 2013

ALT CAMP

Cap de la Comarca, Valls, principal amb un mercat important, zona agrícola amb una evolució en el sector vinícola, augment de la Indústria i el Turisme.
envoltada per la Serralada Prelitoral Catalana, Muntanyes de Prades i de Miramar. rius Francolí i Gaià

Poblacions importants:
Alcover, Plà de Sta.Marìa,La Riba,Vila-Rodona


video

ALCOVER

L’Església Vella o de la Sang, que fou declarada monument historicoartístic el 1931, era un dels edificis més interessants de la vila, però sofrí gravíssims desperfectes el 1936; l’edifici, romànic, bastit amb carreus ben tallats de sauló vermell i amb decoració escultòrica a l’interior absidal (capitells esculpits amb motius geomètrics i vegetals i animals fantàstics), és característic de l’art del segle XII. L’edifici és d’una sola nau i un absis semicircular, i en resta el mur de ponent amb una rosassa i el de migdia, on hi ha el portal, d’arc de mig punt en degradació sobre columnes amb capitells llisos. La volta, que arrencava de sobre una imposta, és esfondrada; el cor, sostingut amb interessants bigues de fusta policromades (perdudes), era del segle XIV. Tingué culte continuat fins el 1783. El 1936 es perderen també valuosos retaules, els passos de la processó de Setmana Santa i la imatge del Sant Crist de la Sang (talla dels segles XVI-XVII), mentre que la Mare de Déu de la Magrana es conserva al Museu Diocesà de Tarragona.






 La vila d’Alcover (3 907 h el 2005) s’alça a 243 m d’altitud, al sector de contacte entre la muntanya i la plana, a l’esquerra del riu de la Glorieta. El seu caràcter de vila closa (conserva encara fragments i portals de les muralles) es manté amb força personalitat en el nucli antic, de carrers estrets i irregulars (es destaquen els carrers Major, del Rec, de la Costeta, de l’Abadia i d’altres) i algunes places com la Plaça Vella, la plaça Nova (porticada, de porxos muntats sobre pilars de pedra en un cantó i damunt arcs de pedra en l’altre, on hi ha la casa de la vila), la plaça de l’Església, la plaça de Cosme Vidal, la plaça de l’Església Vella, etc. A partir de la dècada de 1920 s’iniciaren algunes construccions fora de les muralles (les escoles, cases a les muralles de Baix i carretera de Reus), i a partir dels anys quaranta la població s’eixamplà, sobretot vers llevant —cap a l’estació del ferrocarril—, i han sorgit nous barris com el de Sant Pau i el Passeig de l’Estació —vers les carreteres de Reus i Valls— i s’ha duplicat l’espai urbà.
La muralla (segle XIX) fou modificada en diverses ocasions, i a partir del segle XVII, sobretot coincidint amb l’establiment de petits ravals extramurs, s’hi obriren portes i finestres; actualment s’obren carrers abans tancats. Caigueren així diverses torres i avui només en resten quatre (la de Ca Ballester, la de Ca Tatxó i les dues del Portal de Sant Miquel). Resten el portal de Sant Miquel (art de mig punt fora i apuntat dins) i el de la Saura, amb una obertura al clos de la vila i una altra al raval del Carme.






Ajuntament d' Alcover







si voleu veure més ...

http://www.panoramio.com/user/5233247/tags/Alt%20Camp



video