 |
| Voltes |
L’emplaçament
primitiu de Girona se
situa a la part més elevada de la ciutat, on es troben la Torre
Gironella i la catedral. És una situació estratègica, prop de la
confluència de quatre rius, en un petit turó dels darrers
contraforts de les Gavarres. El caràcter de plaça forta és
justificat de bon començament, atesa la seva situació prop de
l’únic pas natural existent entre l’Empordà i la Selva. El
recinte romà tenia una forma més o menys triangular, amb vèrtexs a
la mateixa Torre Gironella, a la placeta de Sant Feliu i als Quatre
Cantons. Es conserven alguns fragments de la muralla romana, i restes
de torres quadrangulars de pedra sorrenca. Durant el període
visigòtic, la ciutat mantingué la seva posició clau en el curs de
la Via Augusta. Aquesta circumstància explica el creixement
continuat que experimentava. Extramurs de Girona, apareixen
habitacles lligats a edificacions religioses que serien l’origen
dels futurs barris o burgs medievals de Sobreportes, Mercadal, Sant
Martí Sacosta, Sant Pere de Galligants o el burg de Santa Maria. La
dominació musulmana s’inicià vers els anys 714-716, en temps
d’Abd al-Aziz, que era successor de Musa. És molt probable que els
nous ocupants adquirissin la ciutat mitjançant pacte, pagant el
corresponent impost, que solia ésser recaptat per les mateixes
autoritats locals indígenes.
El domini musulmà a Girona durà solament uns setanta anys, la qual cosa explica la minsa influència i la manca de restes que atestin la seva presència. D’ençà del lliurament deGirona a Carlemany, la ciutat queda integrada en el sistema organitzador de l’imperi franc
 |
| Carrer de Cúndaro (Call Jueu)
al
llarg dels segles XIV i XV la ciutat de Girona tenia un
nucli de població jueva no gens menyspreable; en els moments de
màxima esplendor els jueus havien arribat a ésser uns 300, però
els assalts sovintejats que patiren d’ençà del 1392 en reduïren
molt el nombre. Per això l’ordre d’expulsió del 1492 no va
comportar cap minva significativa per a la demografia gironina,
perquè en aquest moment devien quedar-ne uns 50 o 60. Més important
devia ésser, en tot cas, la pèrdua econòmica que suposà la seva
absència.
|
La catedral de Santa Maria és el primer temple de la diòcesi en l’aspecte artístic i monumental, de la mateixa manera que ho és en l’aspecte religiós. S'alça molt per damunt de les cases que l’envolten i això fa que sigui visible de molt lluny
 |
| Riu Onyar |
La Girona vella és formada pel conjunt d’edificis i carrers situats entre l’Onyar i la Torre Gironella. És un sector allargassat que segueix el curs del riu i per l’altra banda és limitat per les muralles antigues. Al centre d’aquest sector hi ha el nucli central de laGirona antiga, format pel recinte de la Força Vella, que tenia un traçat semblant al de la Girona de l’època romana. D’aquest nucli primitiu resten fragments de muralla al pati de l’antiga universitat i també a la plaça de la Catedral. La Força Vella tenia com a límits el carrer de la Força, la plaça de la Catedral i la Torre Gironella.
 |
| Pont de Pedra (Girona) |
L’activitat
dels comtes, primer beneficiaris, després hereditaris, entre altres
coses, permeté iniciar una activitat constructiva que havia assolit
la plenitud a partir de la segona meitat del segle X. Ultra la
recuperació de la catedral per al culte cristià, al voltant del
mateix temple apareix documentat un conjunt de construccions i
habitacles que, recolzats en la muralla nord, sobre la vall de Sant
Daniel, constituïren l’anomenat burg de Santa Maria, que
s’enfilava en direcció a la Torre Gironella. Pel costat de migdia,
l’adquisició del casal comtal per part del bisbe Gotmar III al
comte Borrell, motivà la urbanització del sector i de la casa que
més endavant seria el palau bisbal. Vers migdia, i extramurs, més
enllà del palau vescomtal, es va edificar un altre burg, entre
conreus de vinya i oliveres, a redós de Sant Martí Sacosta, la
sagrera del qual era utilitzada per als enterraments dels veïns del
lloc, habitadors de diverses cases ben documentades. A l’altra riba
de l’Onyar, entre els molins fariners i drapers del segle X i XI,
s’edifica l’esglesiola de Santa Susanna del Mercadal i apareixen
les primeres construccions, seguint preferentment el camí mercader
de Girona al
Pla de Santa Eugènia i Salt. Vers el N i a la confluència del Ter,
l’Onyar i el Galligants, s’expandeix el burg de Sant Feliu, el
més important i poblat, per tal com era el lloc de pas obligat de la
via Francesca. El monestir de Sant Pere de Galligants, situat a
l’entrada de la vall de Sant Daniel, aviat tingué el seu propi
veïnatge, el burg de Sant Pere.
